Aquest és tan sols un escrit per a reflexionar cap on anem.
Tot home, i tota dona envelleix. Envellir a nivell laboral significa entrar en un altre estatus social com és el de la Jubilació. Aquest estadi implica moltes coses a nivell social, emocional, econòmic, etc. Les persones que formen part d’una estructura tan complexa com és un Centre Especial de Treball i/o Centre Ocupacional, també arriben a una edat en la qual ja han donat a la societat el seu esforç en la força del treball, i per tant, com tothom poden gaudir d’una jubilació agradable. Circunstàncies administratives provoquen greus problemes a nivell econòmic i social. L’administració, normalment, els deriva cap als Centres Ocupacionals en els quals es poden sentir desplaçats i desmotivats, ja que, entre altres causes, existeix una gran diferència d’edat entre les persones que conformen aquests serveis.
No donaré opinió a nivell personal, però el tema de debat que vodria obrir és el fet de si una persona discapacitada intel·lectualment ha de gaudir o no de la seva jubilació i, per altra banda, quins recursos caldria crear per tal d’adequar aquestes persones al nou estat en el que entren? I l’administració cal que les tingui en compte?
Josep
És evident que en aquests moments l’administració (la Generalitat) no dona cap resposta davant de les persones amb discapacitat que arriben a la jubilació. Està clar que hem d’intentar influir perquè aquesta situació canviï. Però amb això crec que no ni ha prou. No podem esperar que la conselleria oportuna ens aporti les solucions que necessitem, perquè realment ja tenim, en aquests moments, persones jubilades que segurament no reben de nosaltres tot el suport que necessitarien. És evident que el Centre Ocupacional no té perquè ser l’espai adequat per aquestes persones. Hem de començar a treballar per descobrir que necessita una persona jubilada amb discapacitat que ha passat molts anys de la seva vida treballant en un Centre Especial de Treball o participant activament en el centre Ocupacional. Hem de veure si els recursos que ja tenim a la comarca ens podem servir o si hem de crear espais nous on es trobin en el entorn adequat i llavors si que puguin gaudir d’una “jubilació agradable”. Tal com diu el Josep pot ser un tema de debat molt interessant i que ens pot portar a buscar alternatives reals que ens permetin oferir un bon servei. Comencem a treballar-hi ara i si el projecte s’ho val els recursos econòmics ja arribaran.
Envellir per mi és un munt d’experiència adquirida amb els anys i no sempre ha de ser sinònim de deteriorament.
Potser sigui una aventura on tots i totes esperem ser protagonistes .
Envellir però a la nostra residència ho trobo una mica trist, perquè
la persona no crec que se li pugui donar tot el que necessita encara que molts d´ells i elles segur que l’edat cronològica no sempre coincideix amb l´edat biològica.
Crec que és un privilegi poder envellir en una zona rural com la nostra, la gent de fora del Mas és potser més amable que la que podem trobar en una capital de comarca i les passejades que ells i elles poden fer pel poble de les cabanyes són d’integració i de veïnatge .
Les persones jubilades del nostre Centre no només pertanyen al Centre Ocupacional sinó també a Residència i des d’allà segur que cadascú de nosaltres volem que el seu dia a dia sigui actiu i amb un ambient familiar encara que no sempre és possible.