La Fundació Mas Albornà té per objectiu (entre d’altres) la creació d’oportunitats laborals per al col·lectiu de persones amb discapacitat, trastorn mental i/o risc d’exclusió. És per això que volem compartir amb vosaltres un cas d’èxit en el pas del SOI (Servei Ocupacional d’Inserció) al món laboral, concretament al nostre CET (Centre Especial de Treball).

I és que no és una tasca fàcil aconseguir la fita de transicició d’un servei assistencial com és el SOI a un lloc de treball ja que suposa canvis en molts àmbits per a la persona que el realitza: personals, familiars, socials i econòmics.

Per això us presentem el Mohamed Samadi, el Moha pels amics i companys de la Fundació. Ell acaba de viure aquest canvi en positiu per la qual cosa es tracta d’un cas d’èxit. Té 25 anys i forma part de Mas Albornà des del mes de setembre del 2021 quan va entrar al nostre Centre Ocupacional (CO), dins del SOI. Aquest servei dóna cabuda a aquelles persones amb discapacitat que tenen aptituds laborals i productives, però que encara no es poden incorporar al món laboral per manca de formació, habilitats o d’ofertes de feina. Per tant, és un pas intermedi. Dins d’aquest servei, i per millorar les aptituds i coneixements de l’entorn de feina, a Mas Albornà es realitzen pràctiques laborals en diferents àrees del nostre CET com per exemple jardineria, serveis industrials, neteja viària, etc. D’aquesta manera, el Moha va entrar en contacte amb el servei de jardineria i va començar a preparar-se per a formar part de l’equip fins a ser contractat uns mesos més tard, el juny de 2022.

Comencem l’entrevista amb el Moha demanant-li que ens expliqui com és ara el seu dia a dia, des de que treballa com a jardiner. “Ara tinc un horari de 7 a 14:30 h. Em llevo a les 6:11h, em vesteixo, esmorzo, em preparo l’entrepà i vaig cap a l’estació de Vilafranca perquè a les 7h és quan ens recull el monitor per anar on toqui fer la feina del dia. Anem a Sant Sadurní, El Pla del Penedès, Sant Pere de Riudebitlles, etc.” Confessa que al principi li va costar una mica adaptar-se a matinar tant, però ara ja ho té integrat a la seva nova rutina. “Després arribo a casa, em dutxo i dino. Hi ha dies que voldria fer una migdiada, però no sempre puc: de vegades la meva germana petita vol jugar i no em deixa o bé he d’ajudar a casa i tampoc tinc temps. Però no passa res perquè així m’adormo més aviat a la nit” explica.

Les noves obligacions laborals i tot un seguit de canvi d’hàbits també impliquen noves sensacions a la seva vida a tots els nivells. “Estic molt feliç treballant de jardiner. M’agrada la feina i els companys perquè amb ells i amb els monitors aprenc moltes coses. A més, a més, tinc un sou! Ara puc comprar-me roba, sabates, gorres i abans no podia”, confessa. També explica que “des que treballo a jardineria i participo en l’equip de futbol de Mas Albornà em sento més fort i molt content”. De la mateixa manera, la seva família també està molt feliç de la progressió personal i professional del Moha. “Quan li vaig explicar a la mare que treballaria de jardiner, em va felicitar! Els pares estan orgullosos de mi. Per fi tinc una feina i m’agrada molt.”

En parlar de com se sent ell després d’haver aconseguit treballar ens explica que “quan fèiem les pràctiques laborals jo m’esforçava molt perquè m’agrada la jardineria i volia la feina”. També creiem important subratllar el que els monitors, encarregats i referents destaquen del Moha. I és que ell té una molt bona predisposició per aprendre noves tasques, la seva actitud davant de la feina és molt bona, sempre està de bon humor i crea un bon clima de treball. “Quan el meu monitor em diu que faig bé les feines, em sento molt bé!

A més, també accepta molt bé les correccions. En relació amb aquest últim aspecte, comenta “si de vegades m’equivoco, no passa res. M’ho expliquen i ho torno a fer. La Núria és bona encarregada, confia en mi i vol que aprengui coses. Amb el Sergi treballo molt bé, m’agrada treballar amb tots els meus companys, però amb el Sergi és amb qui millor m’ho passo.” També ens explica que aviat “amb els companys de jardineria volem fer una barbacoa un cap de setmana, en tinc moltes ganes!” els nous companys també ajuden a la millora de la vida social.

El Moha ens explica que en els 3 mesos que porta treballant de jardiner ha après a desbrossar, a segar i a podar arbres amb les tisores, cosa que no havia fet mai. «Però el que més m’agrada és fer servir el bufador”. També confessa que el que més li crida l’atenció és “aprendre a utilitzar la motoserra i a tallar bardisses”.

I per acabar volem saber com es veu el Moha en un futur pròxim i conclou “espero continuar aprenent coses i arribar a tenir un contracte fix. Jo seria jardiner tota la vida.”