Us volem apropar i explicar qui són les persones que són voluntàries a la Fundació, persones que, de manera desinteressada, donen el seu temps i la seva empenta al projecte social de la Fundació.

Us presentem la Maria Teresa, voluntària de la fundació des de principis d’any. Vilafranquina i amb 74 anys recent fets, té un ampli bagatge en l’àmbit del voluntariat social. A la fundació realitza una activitat per la qual fa temps buscàvem un/a voluntari/ària: cosir amb màquina.

A la Teresa ens descriu el voluntariat com una experiència de vida. “Fa molts i molts anys que faig voluntariat, des de que els meus fills eren petits. Els portava a l’escola Sant Ramon i d’allà me’n anava a l’antiga escola Delta (aquest centre als anys 70 atenia nens i nenes amb discapacitat i anys després es va unir amb l’Espiga). N’he après molt, de les persones amb discapacitat, i també m’han donat molt!”. La Teresa afegeix “hauria de passar més gent per les escoles/centres d’atenció a persones amb discapacitat perquè se n’adonarien del que és la vida d’aquestes persones i les seves famílies… n’aprendrien molt, de la vida.

Ens explica que va conèixer Mas Albornà fa molts anys, quan els caps de setmana tenia persones amb discapacitat en acollida. “Els divendres marxàvem cap a casa i el dilluns al matí els portava de nou a la llar-residència a Les Cabanyes. Si sortíem a passejar, a prendre alguna cosa o a veure un espectacle ells/es sempre anaven amb mi, i n’estic molt orgullosa! Això ho he fet durant molts anys i és una experiència molt bonica i ho tornaria a fer. Ara ja sóc una mica gran, per a fer-ho.”  

Quan li preguntem com se sent amb nosaltres afirma rotundament “em fa molt i molt feliç!”. En aquest sentit, la Teresa ens explica una anècdota recent a les passadades Fires de Maig de Vilafranca: “em vaig trobar amb l’Esperanza i quan em va veure em va fer una abraçada increïble, i a més, va venir a presentar-me la seva parella amb una alegria… Presentant-me’l amb un carinyo, com si fos de la família! Per a mi això no té preu!” ens explica emocionada.

En parlar sobre el valor que creu ella que aporta la seva activitat als usuaris i usuàries, ens comenta “quan arribo els dimarts al matí ja estan contents. És la Teresa de la costura (em diuen) i això, a mi ja m’omple! Però és que a més o més ho fan molt bé, tots i totes volen participar (i hi participen) i a poc a poc tots i totes en van aprenent i en tenen moltes ganes. Els ensenyo com agafar la roba per cosir, que vagin a poc a poc… i cada dia ho fan una mica millor.”

La Teresa afirma que no dubtaria ni un moment a recomanar fer-se voluntari/ària amb Mas Albornà “Sí, sí, i tant! Ho recomanaria amb els ulls tancats, ho dic molt sincerament. De fet he pensat en algunes persones que conec i que podrien venir a fer coses, se’n poden fer moltes… d’això ja en parlarem” confessa entre riures. Seguidament preguntem a la Teresa quina seria la millor manera de convèncer una persona per a fer-se voluntària i ens explica que no intentaria convéncer-la de cap manera ja que «el millor seria que la gent conegués els espais com Mas Albornà i les persones a qui ateneu, que vinguessin, compartissin una estona amb ells/es i ho visquessin en primera persona, i n’estic segura que la gent sortiria pensant: jo també puc ajudar!”. Per la Teresa no hi ha excuses “jo també col·laboro amb el Rebost Solidari i fent altres voluntariats, però tots i totes tenim 1 o 2 hores a la setmana per poder-nos-hi dedicar.

Per acabar, si parlem de bons moments i anècdotes viscudes, ens explica molt il·lusionada “fa un parell de setmanes va ser el meu aniversari (el 15 de maig) i em van regalar uns dibuixos fets per ells/es i em va fer moltíssima il·lusió! Els hi he ensenyat als meus fills i als meus nets i els hi han encantat. De fet, els emmarcaré! De vegades et poden regalar una cosa que valgui 100€ i t’asseguro que no ho canvio!