Saltar al contenido

Us volem apropar i explicar qui són les persones que són voluntàries a la Fundació, persones que, de manera desinteressada, donen el seu temps i la seva empenta al projecte social de la Fundació.

Us presentem un dels voluntaris més veterans de la casa: l’Enric Bonsoms Ascolies. Des de fa 5 anys, col·labora amb la Fundació amb una calculadora: gràcies a la seva experiència i trajectòria professional al món de la banca, ens ajuda amb la comptabilitat personal dels usuaris i usuàries que depenen del Servei d’habitatge (Residència El Mas a Les Cabanyes els i pisos de Vilafranca). Descriu el voluntariat com una acció de solidaritat.

Explica que va conèixer la Fundació per casualitat, ja que va fer amistat amb una monitora del servei de la llar residència. Durant una temporada sortien a caminar i ella li va suggerir la idea de fer-se voluntari. En aquells moments, l’Enric estava prejubilat i va pensar que seria una bona idea. I dit i fet. Uns dies després, va fer la primera trobada amb la persona responsable del Servei de Voluntariat i també amb les persones de referència al Servei d’habitatge (a les que ell anomena «jefas») i fins a dia d’avui.

«Ser voluntari a Mas Albornà m’aporta equilibri» confessa. «Molta gent (amics, companys de la fundació, familiars) em fa aquesta pregunta i jo els responc que sóc una persona que necessita equilibri i puc assegurar que és el motiu per arribar a un equilibri més important que m’he trobat, el fer voluntariat aquí al Mas (llar-residència de Les Cabanyes)«. Explica també que se sent «fantàstic». «Porto gairebé 5 anys i mai he tingut cap tipus de problema, totalment al contrari, la gent em va acollir molt bé, em segueixen acollint molt bé, em tracten molt bé… Què més podria demanar? Sincerament, em sento a la glòria!

En parlar sobre el valor que creu ell que aporta a la fundació, explica que portar els comptes és una tasca que s’ha de fer periòdicament. D’aquesta manera amb les hores que ell pot aportar cada setmana, és un temps que algú altre (monitoratge, direcció…) pot dedicar a altres feines. «El meu granet de sorra va en aquest sentit: guanyar temps per als companys i companyes«, explica.

L’Enric no dubta a recomanar fer-se voluntari. Ell mateix ho ha fet tot i que creu que la gent que està en la seva situació (prejubilats) «no són conscients de què és el voluntariat«. «Alguna vegada els hi he intentat explicar però no sé si és que no s’hi saben veure o què… jo sempre els aconsello el mateix: Prova-ho! I després decideix«. «En el meu cas quan us vaig conèixer em van vendre (en el bon sentit de la paraula) tan bé la Fundació que era impossible dir que no. A més, arran de la meva experiència en el sector bancari, de seguida vam trobar el lloc on podria encaixar«. Malgrat tot, admet que és complicat trobar gent que s’hi vulgui implicar ja que hi ha certa por a provar. «Si no encaixa doncs fora, i si encaixa tots hi guanyem«, conclou.

Ja per acabar, si parlem de bons moments i anècdotes, a l’Enric se li escapa un somriure en recordar què li va passar amb un dels usuaris, el Jordi, i el seu rellotge. «Fa temps vaig venir al Mas amb un rellotge nou i el Jordi, a qui li encanten els rellotges, en veure’l me’l va demanar insistentment. Li vaig dir que no li podia donar perquè me l’havien portat el Reis, però que intentaria buscar-li un de semblant. Però ell insistia sense quedar convençut. Va ser llavors quan va entrar cap al Mas i va sortir amb la seva placa i el barret de Sheriff i em va dir “Y ahora, me lo das?” volent dir que ara que tenia els “galons” i l’autoritat li havia de donar sense buscar excuses. És un dels moments que més recordo. És molt divertit

En definitiva, l’Enric conclou «és molt dignificant estar aquí, n’aprens molt d’ells i elles«.