Vés al contingut

Us volem apropar i explicar qui són les persones que són voluntàries a la Fundació, persones que, de manera desinteressada, donen el seu temps i la seva empenta al projecte social de la Fundació.

Us presentem l’Íngrid Soy Roca. La seva incorporació com a voluntària de la Fundació és relativament recent. Des de la passada primavera acompanya un grup de 8 usuaris i usuàries de Mas Albornà al cinema, un grup que varia de setmana en setmana perquè puguin gaudir de l’activitat el màxim nombre de persones de la Fundació. Ella ens descriu el voluntariat com “una de les millors coses que faig. És un moment on puc ser jo mateixa, aprendre de les persones i gaudir d’una situació que habitualment ells i elles no tenen i el voluntariat ens ho permet fer”.

Ens explica que va conèixer la Fundació a través de les xarxes socials ja que té part de la seva família a Vilafranca i van ser els mateixos familiars els que li van recomanar contactar amb la Fundació ja que ella “sempre havia volgut estar vinculada amb l’àmbit social”.

 “Ser voluntària a Mas Albornà m’aporta una gran experiència personal” confessa. “Cada dimarts a la tarda quan anem al cine, em sento superbé. M’aporten una felicitat absoluta i em fan desconnectar de tot. Faig el que m’agrada: estar amb ells i elles!”.

En parlar sobre el valor que ella aporta a la fundació explica “crec que els aporto una estona de diversió, d’alleujament, de llibertat d’escollir què volen fer… i també una mica de picardia”. I és que es tracta d’un moment de lleure, distès, on les persones es relaxen i prenen actituds d’esbarjo com ara menjar crispetes, un aperitiu que habitualment no mengen a menys que es produeixi en aquest context.

L’Íngrid no dubta ni un segon a recomanar a tothom fer-se voluntari o voluntària amb Mas Albornà, per ella “és l’experiència més reconfortant que hi ha” reconeix que és difícil poder convèncer a altres persones perquè “això és una inquietud que tu mateix has de portar dins. És complicat trobar gent que vulgui tenir temps pels altres, però segur que un cop ho provin és tan reconfortant que t’acaba enganxant!

I ja per acabar, si parlem de bons moments i anècdotes, a l’Íngrid se li escapa un riure i confessa “tots els dies són una anècdota, perquè cada dia passa alguna cosa diferent, però totes són bones i divertides”. En recorda una especialment. “Un dia en què arribàvem una mica justos d’hora i volíem anar més de pressa del que tocava i patapam! gairebé totes les crispetes van anar a terra! Allò va ser un drama… però de seguida el personal del cinema (que he de dir que ens tracten molt bé i amb molt d’afecte i ja ens coneixen a tots) ho van veure i van venir ràpidament a reposar-nos-les i a més a més gratis!

En definitiva, conclou “el meu somni era poder-me vincular amb l’àmbit social i això ja ho he pogut complir, i el voluntariat és el millor que puc tenir. Te’ls estimes molt!“.