foto-familia-treball-cristina
Aquest és l’article que la Cristina Ferrer ha escrit després de compartir l’experiència de formar part de la família de Mas Albornà durant uns mesos.
La Cristina és una estudiant universitària que va venir a realitzar un projecte d’aplicació de les noves tecnologies aplicades a les persones amb diversitat funcional.
En aquest article ens explica com va viure la seva experiència amb nosaltres:
El febrer vaig començar a posar en marxa aquell projecte que sempre havia tingut en ment fer. Els últims mesos de la carrera me n’adono que en cap moment se m’ha donat l’oportunitat de dur a terme aquest treball, ja que mai se m’havia parlat de les desigualtats amb les persones amb diversitat funcional i per aquest motiu em disposo a encetar un camí, el qual era força desconegut per mi. La inseguretat en aquest món desconegut em proporcionava una sensació estranya, però alhora estava molt motivada per fer ressò d’allò que jo considerava injust, d’allò que em donava la sensació que tothom volia amaga, però que en el fons, toca d’aprop a casi cada família.
Per això, agafo totes les meves forces i les meves ganes de fer soroll per a enfrontar-me a les institucions i fer-los veure que el camí que s’està fent no és l’adequat si el que es vol és treure el potencial i donar oportunitats d’autonomia a les persones amb diversitat funcional.
Estic contenta d’haver pogut aportar noves formes d’entendre l’evolució de la societat i especialment pel que fa a les noves tecnologies, però el que realment vull destacar després d’aquests mesos és que quan vaig sentir-me immersa en aquest projecte me n’adono, i encara ara ho puc afirmar, que el que he après jo, ha sigut molt més que el que pensava que jo podria ensenyar a les quatre persones amb les que he treballat.
Per tant, puc donar les gràcies per aquestes quatre amistats que m’han proporcionat una experiència enriquidora i m’han aportat noves sensacions i maneres d’entendre i de gaudir de la vida.
Tindreu notícies meves aviat.
Cristina Ferrer
Moltes gràcies per fer l’experiència més bonica de la meva etapa a la universitat.