Us volem apropar i explicar qui són les persones que són voluntàries a la Fundació, persones que, de manera desinteressada, donen el seu temps i la seva empenta al projecte social de la Fundació.
Us presentem la Roser Tomàs Olivella, una voluntària que fa 5 anys que col·labora amb la Fundació fent caminades per Les Cabanyes els dissabtes quinzenalment. Mestra de professió, descriu el voluntariat en dues paraules: “satisfacció pròpia”.
La Roser va conèixer la Fundació d’una manera molt especial: a través de la seva mare, una de les voluntàries més veteranes de la fundació, amb més de 8 anys de col·laboració. “Ella me’n va parlar i vaig preguntar què podia fer jo amb el temps que disposava els caps de setmana. I així va sorgir l’activitat d’anar a caminar els dissabtes dos cops al mes”.
Quan li demanem què li aporta ser voluntària ens confessa que “està encantada”. “Fixa’t que l’activitat és senzilla, però tots ells i elles estan tan contents esperant-te el dia que toca l’activitat, que no és cap sobreesforç. Si ho penses bé… què hi dedico, 8 hores al mes? I ells t’ho agraeixen tant, t’acullen tan bé que només puc dir que estic encantada”. Ens explica que “sempre m’ha agradat molt el tema social i he treballat amb educació especial amb nens i nenes, però la Fundació són persones adultes i també em feia una mica de respecte saber com aniria, però no hi ha hagut cap problema i estic encantada de la vida de compartir aquestes estones amb ells i elles”.
En parlar sobre el valor que aporta l’activitat a les persones usuàries, declara que “trenquem la rutina i treballem una mica la igualtat i l’equitat. Entre setmana, totes i tots treballem i el cap de setmana és el moment de desconnexió i a tothom ens agrada fer coses”.
La Roser no dubta a recomanar fer-se voluntari o voluntària de la Fundació Mas Albornà. “Sens dubte ho recomano. És dedicar una petita part del teu temps, 8 hores al mes en el meu cas… i a canvi reps tant i t’omple!” . A més, comenta “segur que tothom disposa d’aquest temps al llarg del mes i val molt la pena”.
Conclou dient-nos que “en definitiva, comparteixes moments molt gratificants perquè és un grup molt maco”.