Us volem apropar i explicar qui són les persones que són voluntàries a la Fundació, persones que, de manera desinteressada, donen el seu temps i la seva empenta al projecte social de la Fundació.
Aquesta és la darrera entrevista de l’any, i us presentem la voluntària més veterana de Mas Albornà: la Roser Olivella.Té 72 anys, és vídua i tot just aquest mes de desembre, fa 9 anys que és voluntària de la Fundació. Ella fa un taller de costura (i pintura) al Mas, a la nostra residència de Les Cabanyes. La Roser ja havia col·laborat com a voluntària en altres àmbits, com per exemple, fent d’acompanyant a les peregrinacions a Lourdes durant 15 anys.
Ens descriu el voluntariat com “donar una mica del teu temps i alhora sentir-te útil. A més, els usuaris i usuàries se senten tan agraïts i tan satisfets, que et fan sentir molt bé. Durant el confinament, quan no podíem fer res… venir al Mas va ser el que més vaig enyorar de tot!” destaca.
Explica que va conèixer Mas Albornà gràcies a un anunci al setmanari El 3 de Vuit on s’hi demanaven voluntaris i voluntàries per la Fundació ara fa gairebé 9 anys.
Quan li preguntem què li aporta ser voluntària amb nosaltres, ens explica que “m’aporta molta satisfacció: m’omple molt!” i això, confessa, la fa sentir “molt ben rebuda, molt recolzada tant pels usuaris i usuàries, com per vosaltres, per tots!” (referint-se a tot l’equip tècnic del Mas i de la Fundació en general).
En parlar sobre el valor que ella creu que aporta la seva tasca a la fundació i als usuaris i usuàries, afirma “crec que els hi agrada, ells i elles estan contents i sempre pendents de si la setmana vinent vindré. Sembla que si alguna setmana no vinc, ho troben a faltar.” També ens explica que ella ve a les tardes i ja és el moment en què les persones ja han acabat les seves obligacions i per a elles i elles el meu taller “és una distracció, un cop acabada la feina i/o els tallers que fan”.
La Roser sense cap dubte recomanaria a tothom que es fes voluntari/ària de la fundació i anima a provar-ho. És més, recorda “quan jo vaig contactar amb vosaltres l’any 2014, no sabia què faria. Durant la primera entrevista, la persona encarregada em va dir: Roser, tu què saps fer? I jo livaig dir “de tot i de res” (confessa entre riures). Després de parlar-ho una estona, es va plantejar fer costura. “A mi m’encanta cosir i de seguida vam aconseguir un grup per començar… i fins avui, que es diu aviat”, explica. En aquest sentit, ens afirma “jo penso que si a mi em fa sentir tan bé i m’aporta tant… potser a algú altre també! Sempre penso per una estona que hi vaig… al final, rebo molt més que el que jo dono.”
Ja per acabar, si parlem de bons moments i anècdotes, recorda especialment dos moments: “tornant del confinament, el primer dia que vaig arribar, la Jazmín m’esperava amb un dibuix que m’havia fet. O, per exemple, el Jordi, qui el dia de la diada de Sant Jordi em porta un rosa… i això encara t’omple més!”.
I tot just acabant l’entrevista, la Roser ens confessa emocionada “el que també em fa molt feliç és pensar que ja tinc “un relleu”… la Roser, la meva filla, veient que jo estava tan contenta venint al Mas, també ho va voler provar, va començar i li agrada molt. I això, encara em fa més feliç!!”