100716997

El fet que el binomi economia i social pugui ser un fet en el moment actual sembla, més aviat inversemblant o difícil de creure. La realitat però, ens assegura que aquesta unió existeix.
A més, en els últims dies, en Michael Barner,  comissari europeu de mercat interior,  afirma que l’economia social suposa entre el 15-17% del PIB i de l’ocupació  a tota la UE.
Amb aquestes dades a la mà, és evident que l’economia social genera riquesa, per tant genera moviment econòmic, un element necessari dins de tot el conjunt de l’economia per reconduir la situació actual.
Ara bé, anem més enllà. No ens quedem només amb els números, amb les dades econòmiques, amb la naturalesa jurídica d’aquestes entitats; mirem què representa pels veritables protagonistes i com s’han de preocupar i ocupar les entitats per totes les persones que formen part del seu conjunt.
Com actuen les entitats socials respecte les persones? En aquest cas concret, per les persones anomenades discapacitades, persones que tenen dificultats per explicar i transmetre totes les seves possibilitats -sobretot per les que tenen l’anomenada discapacitat psíquica i/o trastorn mental – , que resulta que quan es coneixen realment a aquestes persones, és quan es descobreix tot el seu veritable potencial que porten dins.
Per tant, per aconseguir aquest fet concret i centrat en la persona, l’entitat social ha de ser valenta, ser coratjosa i creure en si mateixa. Ser capaç de transmetre davant de qualsevol interlocutor tant social, polític, econòmic de tot el que és capaç de fer, buscant  la implicació  de la societat . Deixar, per tant, a un costat la problemàtica:  el no poder fer-ho, el només buscar la caritat. Cal tenir l’empenta per part de l’entitat social per dir què pot fer i que pot fer encara més.
I com sempre, mostrar la qualitat del seu compromís vital, és a dir, els seus valors, que ha de cuidar i transmetre per aplicar-los amb el màxim rigor possible.
Joan Clotet | Director Executiu
Fundació Mas Albornà