Us volem apropar i explicar qui són les persones que són voluntàries a la Fundació, persones que, de manera desinteressada, donen el seu temps i la seva empenta al projecte social de la Fundació.

Us presentem l’Eduard Figuerola, voluntari de Mas Albornà fent d’entrenador de l’equip de futbol que l’any passat vam crear conjuntament amb la Fundació Atlètic Vilafranca. És de Vilanova i la Geltrú i treballa com a mestre de primària en l’especialitat d’educació física a l’Escola La Fassina de Sant Joan de Mediona.

L’Edu ens descriu el voluntariat com quelcom “entre passió i satisfacció personal.” “Al final, la meva dedicació és d’un parell d’hores a la setmana i, a canvi de tan poc, el retorn és brutal. Són persones molt agraïdes. Veure persones felices gràcies al que faig (que és fer d’entrenador) m’omple moltíssim.”

El seu voluntariat amb Mas Albornà va començar el passat mes de setembre, tornant de les vacances d’estiu i coincidint amb l’inici de la lliga. Tot i això, l’Edu ja tenia relació amb l’equip donat que ell era el director esportiu de la Fundació Atlètic Vilafranca en el moment que es va crear l’equip. I és que, en un inici, va ser el Ramon Llorens qui entrenava i liderava l’equip tot i que comptava ja amb el suport de l’Edu com a director esportiu del club i amic personal. De fet, la creació d’un equip de futbol per a persones amb disCapacitat era un projecte conjunt que tots dos volien implementar a l’Atlètic Vilafranca.

L’Edu ens explica que coneix Mas Albornà ja que havia treballat a Vilafranca. A banda, també tenia coneixement del món de la disCapacitat a través d’un familiar. “Tinc un cosí que està vinculat al Tegar (entitat referent al Garraf en matèria de discapacitat) i he fet alguna col·laboració amb ells fent d’àrbitre en els torneigs de futbol sala que disputen.

Quan li preguntem què li aporta ser voluntari amb nosaltres, ens explica que li suposa poc esforç pel que fa a temps de dedicació en relació al que rep a canvi. “Em fan sentir molt bé i em sento molt estimat per tots i totes.”, explica. “El fet que cada divendres quan arriben el primer que fan és venir a fer-me una abraçada, és molt reconfortant”. Per acabar, l’Edu destaca el fet que s’ha creat un vincle a l’equip. “El factor equip està molt consolidat entre tots i totes, s’ajuden els uns als altres, es fan suport… També treballem els valors del futbol: el joc en equip, respecte al contrari i als companys, ser solidari, etc. En definitiva, com a equip anem tots/es a una“.

Quan parlem del valor que ell creu que aporta la seva tasca als i les usuàries, afirma “en l’àmbit esportiu a poc a poc anem veient millores en diferents aspectes com en elements tècnics del futbol, en les tàctiques de joc col·lectiu, etc. a força d’entrenar i de repetir conceptes bàsics els anem assimilant. Socialment, destacaria el sentiment de pertinença a un grup, el companyarisme, el tracte respectuós entre ells i elles, i amb l’eina del futbol crec que ajudem al treball que feu diàriament a la Fundació.

L’Edu no dubta a recomanar fer-se voluntari de la fundació. “Si la persona té temps, ho recomanaria al 100%. De fet, he convençut al meu germà perquè vingui a fer-nos d’àrbitre els dies de partit.” I quan li preguntem com ho faria ell per a convèncer algú altre que es fes voluntari/ària amb nosaltres recomana “el millor és provar-ho! Si un voluntari o voluntària troba una activitat que li agradi, que l’apassioni i que la vulgui compartir amb aquestes grandíssimes persones… l’estima que ells i elles et donen és impagable. Crec que això és el millor argument per a convèncer qualsevol persona. Estem aquí per intentar crear una societat millor i ajudar amb el que puguem”, conclou.

Finalment, li preguntem sobre bons moments i anècdotes viscudes amb el grup. L’Edu ja riu. Ens explica l’anècdpta viscuda amb els mitjons de l’Alejandro. “A mi em fa molta gràcia! És un expedient X. ” afirma. “A tots els partits desapareixen els mitjons! I és clar, al principi em tornava una mica boig… els havíem de començar a buscar per tot arreu, i sempre acaben apareixent amagats a la jaqueta o a la bossa d’algun company/a. Ara ja els hi entrego personalment en mà… però tot i això, encara algun dia perdem els mitjons.”

Abans d’acomiadar-nos, l’Edu ens explica un altre moment viscut amb l’equip, en aquest cas, amb nom propi: el supergol del Vicente. “Jugàvem a Sant Vicenç dels Horts. El Vicente marca un gol i, per celebrar-ho, va fer la volta a tot el camp per fora, donant la mà a totes les persones que hi havia al camp, una per una. Acaba de fer la volta saludant a totes les persones, va cap al mig del camp, es posa de genolls i per acabar la celebració es treu la samarreta (això és falta!). Va ser espectacular!”, conclou.