El proper dijous 11 d’abril a les 11h una delegació de representants de Mas Albornà participarà en la manifestació que l’Associació Empresarial d’Economia Social DINCAT ha convocat per exigir un finançament per a mantenir 10.000 llocs de treball i els serveis d’atenció a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats, ja que es troben seriosament amenaçats per l’infrafinançament públic. Es tracta d’una manifestació que preveu l’assistència de milers de persones d’aquest col•lectiu i que té com a itinerari la Delegación del Gobierno, el Departament d’Economia i la Direcció General d’Economia Social.
Les 226 entitats sense afany de lucre que representa AEES Dincat i que atenen a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats (ED), principalment discapacitat intel•lectual, han dit prou.
Després de moltes negociacions tant a Barcelona com a Madrid, ens trobem davant d’una situació límit on 1.589 persones amb discapacitat i especials dificultats perdran la seva feina durant els mesos vinents si no s’adopten mesures urgents i valentes. Sortim el carrer per evitar que el model català deixi de ser un èxit, mantenir 1.589 llocs de treball i reclamar un increment dels mòduls que tenim congelats des de fa 10 anys.
Arribem a aquesta situació després de 10 anys de deteriorament del finançament públic, provocat per les retallades i congelacions. A aquesta situació s’ha d’afegir que tenim uns models d’atenció i finançament que no s’han actualitzat en els darrers 20 anys i que no responen a problemàtiques actuals; com per exemple l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat intel•lectual i d’especials dificultats que estan treballant en CET. Des de fa anys les entitats estan fent tot el possible perquè aquestes persones tinguin la millor atenció possible, combinant-ho amb implicació laboral que més els convingui. Avui ja és insostenible, no es pot continuar així.
A més, i com a fet agreujant d’una situació ja de per si complicada, la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que és un avenç social indiscutible, no ha vingut acompanyada de les suficients mesures polítiques de suport per persones amb discapacitat que treballen en CETs. Aquesta manca de compromís polític posa en risc la viabilitat de les entitats socials que tenen com a objectiu generar i mantenir llocs de treball per milers de persones amb discapacitat amb especials dificultats. Els 10.000 llocs de treball d’aquestes persones en CET estan en greu risc i són indispensables per garantir la inserció laboral amb oportunitats per tothom. Les persones amb especials dificultats també tenen dret a treballar i no els hi poden retallar drets.
Catalunya representa el 16% de la població de l’estat i fins al dia d’avui podem parlar del model d’èxit català d’inserció laboral, que ha permès que actualment tinguem el 27% de les persones amb discapacitat i especial dificultat que treballen a CET del conjunt de l‘estat. Però com hem dit, aquest model està en greu perill.
D’altra banda, i afegit a la problemàtica de l’entorn laboral, el finançament de tots els serveis d’atenció a aquestes persones està congelat des de fa 10 anys, fins i tot amb retallades del finançament durant la crisi que no s’han recuperat. Aquesta situació també és insostenible, entre moltes altres coses perquè després de 10 anys és imprescindible poder fer increments salarials dels professionals d’atenció, que fa 10 anys que estan amb salaris congelats quan el cost de la vida s’ha encarit aproximadament un 17%.
Davant d’aquesta greu situació, la resposta dels governs, tant del de la Generalitat com del de l’Estat, ha estat clarament insuficient i en cap cas estan donant resposta a les necessitats d’un sector ofegat des de fa anys. La situació ha arribat al límit i les conseqüències de tot plegat ja sobrepassen la capacitat de les entitats i, lamentablement, tindran un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones ateses i les seves famílies. La manca de solucions reals i urgents provoca una gran desprotecció d’aquestes persones i les col•loca en un escenari de gran vulnerabilitat i incertesa.
Per tot això, el pròxim 11 d’abril, totes les entitats de l’AEES Dincat, juntament amb les persones i famílies que les integren, estan convocades a sortir al carrer i aixecar la veu per:
• Exigir millores en el finançament dels CETs i dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat amb especials dificultats.
• Denunciar que entre 2019 i 2020 desapareixeran 1.580 llocs de treball de persones discapacitat amb especials dificultats. A mig termini, aquesta xifra pujaria fins a 10.000 llocs de treball que estaran en greu risc.
• Denunciar que la precarització del finançament públic està arribant al límit i que començarà a afectar a la qualitat en l’atenció a les persones i les condicions laborals del professionals.