Història per reflexionar…
“Vaig caminant… En l’horitzó es retalla la silueta d’una ciutat. Aguditzo la vista per distingir-la bé, sento que la ciutat m’atreu. Sense saber com, m’adono que en aquesta ciutat puc trobar tot el que desitjo… Les meves ambicions i els meus somnis estan en aquesta ciutat. El que vull aconseguir, el que necessito, el que més m’agradaria ser, allò al que aspiro, el que intento, pel que treballo, allò que seria el major dels meus èxits… M’imagino que tot això està en aquesta ciutat.
Sense dubtar començo a caminar cap a ella. Poc després de començar, el camí es fa costa amunt. Em canso una mica, però no importa. Segueixo. Veig una ombra negra, més endavant, en el camí. A l’acostar-me veig que una enorme tanca impedeix el meu pas. Temo… Dubto. M’enutja que la meva meta no pugui aconseguir-se fàcilment. De tota manera, decideixo saltar la tanca. Retrocedeixo, agafo impuls i salto… Aconsegueixo passar-la. Em reposo i segueixo caminant.
Uns metres més endavant, apareix una altra tanca… També la salto. Camino ràpid cap a la ciutat: el camí sembla tranquil. Em sorprèn un abisme que deté el meu camí. Paro. És impossible saltar-lo. Veig que a un costat hi ha fustes, claus i eines. M’adono que estan allà per a construir un pont. Mai he sigut hàbil amb les meves mans… Penso a renunciar…
Miro la meta que desitjo, i resisteixo. Començo a construir el pont. Passen hores, dies, mesos. El pont està fet. Emocionat, el creuo i a l’arribar a l’altre costat… Descobreixo el mur. Un gegantesc mur fred i humit que envolta la ciutat dels meus somnis… M’assec abatut… Busco la manera d’esquivar-lo. No hi ha forma. He d’escalar-lo. La ciutat està tan prop… No deixaré que el mur impedeixi el meu pas. Em proposo grimpar. Decanso uns minuts i agafo aire…
De sobte veig, a un costat del camí, a un nen que em mira com si em conegués. Em somriu amb complicitat. Em recorda a mi mateix quan era petit. Potser per això m’atreveixo a expressar en veu alta la meva queixa. – ¿Per què tants obstacles entre el meu objectiu i jo?- El nen em mira i contesta. -¿Per què m’ho preguntes a mi? Els obstacles no hi eren abans que tu arribessis… Els obstacles els vas portar tu.-”
Jorge Bucay