Abre de Galiza

Un jardí al mig del bosc

Us vull parlar d’un jardí que vaig descobrir en un viatge fet a Galiza… es tracta d’un jardí que, per les seves característiques, crec que es mereix un comentari en el sentit de parar-nos a pensar en la influència de l’home en la modificació i transformació del paisatge. A mi, com a persona dedicada al món de la jardineria de manera professional, és un tema que em preocupa i m’inquieta i és per aquest motiu que el vull compartir.

Aquest jardí es troba a la Parròquia de Chavín província de Lugo. El seu nom és “Souto da Retorta” i està situat a la ribera del riu Landro, un de tants que travessen les terres da Mariña. Té una superfície aproximada de 3,18 ha i una flora representativa del clima atlàntic. El jardí, de titularitat privada, està gestionat per l’ajuntament del Concello de Viveiro i l’accés és lliure i gratuït. La primera plantació data del 1880, com a protecció contra les crescudes del riu; en aquell moment es van plantar 6 eucaliptes Eucalyptus globulus. Actualment n’hi ha uns 600, els quals van ser plantats entre el 1880 i 1910. En aquest indret també podem gaudir d’espècies autòctones de Galiza com el roure Quercus robur, el grèvol Ilex aquifolium, el castanyer Castanea sativa, l’arç Acer pseudoplatanus
La visita al jardí la vaig fer durant una estada a la zona, i la meva opinió vers els eucaliptes era, en un primer moment, molt desfavorable, ja que els considerava arbres colonitzadors amb un creixement molt ràpid i un potent sistema radicular que empobreixen el sòl desplaçant la flora autòctona amb un creixement molt més lent… Però tota la meva justificació es va topar amb un majestuós exemplar, “o Avó”, un eucaliptus amb unes dimensions sorprenents: 82 mts d’alçada i 7,41 mts de corda normal (perímetre). La meva opinió en aquell moment va canviar: l’arbre no va demanar ser plantat en aquell plàcid indret sinó que ell, simplement, es va aprofitar del sòl fèrtil de la Galiza verda per convertir-se en un arbre representatiu de l’Estat Espanyol.

Potser l’home és qui amb la seva dèria de modificar el paisatge i intentar doblegar la natura, és responsable de la pèrdua de la flora autòctona fent plantacions d’arbres de creixement ràpid per aprofitaments forestal, creant jardins i grans parcs amb necessitats hídriques insostenibles per a la nostra zona climàtica.

Crec que ara que es parla tant de canvi climàtic caldria que ens paréssim a pensar tots quantes plantes no autòctones tenim a casa…

Cèsar Navarro (Jardiner)