Fent paper reciclat
L’entorn com eina que facilita la integració.
Actualment la definició de discapacitat es basa en les limitacions funcionals que la persona presenta en relació a la participació en l’entorn. Si som capaços de modificar l’entorn de tal manera que una persona amb discapacitat pugui funcionar adequadament, haurem aconseguit que aquest es converteixi en una eina que facilita la integració.
Es tracta d’oferir els suports que promoguin l’autonomia, fomentin el benestar i facilitin a la persona oportunitats de participació en la comunitat. Així, l’entorn que facilita la integració és aquell que promou:
• La presència a la comunitat: compartint els llocs habituals que defineixen la vida pública.
• Experimentar l’autonomia i la presa de decisions.
• L’oportunitat per aprendre i portar a terme activitats significatives i funcionals.
• Contribuir en tasques útils i valorades per la comunitat.
• Sentir-se formar part de la xarxa de relacions socials i familiars.

El valor de la diferència.
Sovint pensem que les persones hauríem de ser amb característiques iguals (intel•ligència, caràcter, educació…) i veiem les diferències com problemes. En canvi la diferència ens enriqueix, ens aporta punts de vista, opinions i maneres de ser diferents, que acaben sent complementaris i molt més enriquidors.
Sovint veiem les persones amb discapacitat mancades d’intel•ligència, habilitats… en canvi no veiem les possibilitats i capacitats que tenen. Els valorem per les seves mancances i no pel que saben fer. En percebre la diferència com a problema, històricament s’ha apartat a aquestes persones de la societat, creant centres especialitzats allunyats de la població. Si no veiem aquesta realitat l’acabem desconeixent i ens perdem tot els que ens poden aportar.
El nostre nou repte és apreciar el valor de la diferència. Tots som diferents amb les nostres mancances i les nostres potencialitats. Des de Mas Albornà volem oferir l’oportunitat de donar-los a conèixer per les seves capacitats i enriquir-nos mútuament dels seus valors.
Xavier Cartanyà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *